A la Patagonia perseguida pel maleit vent!!!!

Abans de baixar cap a Peninsula Valdes, a veure les meves amigues balenes, vaig decidir passar uns dies a Pehuenco, un petit poblet de platja, amb carrerons sense asfaltar, arebres de eucalitptus per tot arreu i una calma i tranquilitat espectacular, fins que va arribar el maleit vent que s'ha dedicat a perseguirme per tota la patagonia!
A Pehuenco vaig llogar una petita cabana i un amic de buenos aires va venir a pasar uns dies amb mi, i menys mal, perque si hagues estat sola quan va passar l'huracan em cago a les calces!!! jeje... Els arbres queien per tota arreu, la sorra dels carrers s'aixecava formant una boira que no et deixava veure en metres, tot volava i la llum i el telefon es van tallar. Aixi que ja ens veus tancats a la cabana, amb espelmes, jugant a cartes i resant perque no caigues cap arbre a sobre!
Per sort l'endema al mati tot havia calmat, deixant redera un espectacle de carrers plens de brossa i arbres!

Despres de uns dies de platja i l'experiencia de l'huracan vaig marxar cap a Peninsula Valdes, disposada a veure balenes... ja, ja... no sabia que el vent també em volia acompanyar. Aixi que va ser impossible agafar el barco per anar a veure balenes, hi havia un temporal de vent que havien tancat tots els ports!!! Em vaig haver de conformar en veure les aletes d'algunes orcas en la distancia, pero em vaig poder fer amiga dels pinguins, els lleons marins i les foques!!!

I vaig continuar cap al sur, camí al Calafate m'esperaven 22hores de bus per coneixer el perito moreno, ... si, si... això es el que jo pensava!! Perque com ja us he dit el maleït vent venia redera meu. A les 7 del mati vaig arribar a Rio Gallegos, ole, ole... en teoria quedaven 4 horetes per arribar al Calafate! Nomes haviem de canviar de bus i seguir... ja, ja... el vent no em volia deixar marxar!!! Va començar a girarse un temporal de vent, i ens van dir que haviem d'esperar una miqueta a que afluixes perque era perillos amb els autobusos de 2 plantes. Aquesta miqueta es va convertir en 24 hores mes!!!! toma ya, tot el dia atrapats a la terminal de bus, a fora tot volava, vent de 140km x hora, per flipar.
Amb tot això l'Aina que es molt oportuna es va posar malaltona, a 38,5 i cagant-me cada 5 minuts, ja, ja... vaya tela!!! Aixi que a les 20.00 de la tarda en vista de que els busos no sortien, vaig decidir anar a buscar un hostel, necessitava un llit!!!
L'endema al mati el vent havia calmat i cap alla les 6.30 vaig anar cap a la terminal a veure si sortien autobusos. La terminal estava a rebentar de gent, moltes persones dormint per terra amb sacs, cuinant amb fogonets...etc. tot un espectacle!!!! I finalment a les 9 del mati vaig poder pujar al bus cap al Calafate!!!

Ueee per fi vaig arribar al calafate despres de mes de dos dies i mig de viatge, impacient per anar a veure el Perito Moreno! Al hostel vaig coneixer una parella de Suissa i un noi d'almeria i entre els quatre vem anar a llogar un cotxe per fer el perito moreno i els llacs! A punt de llogar el cotxe ens vem trobar uns amics dels Suissos aixi que vem llogar el cotxe entre els sis!!! jeje
L'endemà al mati tots ven apretadets dintre el GOL (si,si aqui no son Glof, sino Gol) cap als glaciars!
Impressionant tota aquella blancor, el silenci, el fred a la cara i nosaltres sis sols davant aquella immensitat de gel!!!! Sense paraules!!!
A les 8.30 van començar a arribar la massa de turistes aixi que despres d'agafar el barco pel glaciar i fer un pic-nic per alla la muntanyeta vem fugir d'alla!!! Direcció als llacs, anar parant per on voliem, foto per aqui foto per alla...etc. Va ser un dia complet i a la nit soparet al hostel i uns fernets de despedida. ( Crec que el fernet a palo seco es el que m'ha curat la panxa, jeje, son herbes digestives, pero que dolent que esta sol!!!) jeje..


I cami cap al Bolson... ufff... 25 horetes mes de bus... aixi que ja us explicare que tal!!!

Continuara......

De Cami al Sur.... 1ª part!!!!

Despres d'una setmana boja a Buenos Aires: Teatre al Galpon de les Catalines, Festa de despedida al Groove, Partit del Barça - Madrid (toma ya vaya 5-0), examen de gerencia, acabar treball de practiques a contrareloj!!!, soparet romantic del comando Barcelona (vaya tapeo que es van currar el duo dinamico, jajaja)...... joder estresa nomes de llegir-ho no????... arriba l'hora de marxar.

Dijous 2 de desembre, fent unes birres i xerrant de la vida amb el Maxi hem despedeixo de la gran ciutat!!! A les 19.00h arribo a constitución, per agafar el "super tren" ( nada que ver con el ave!!, jaja) que en 12 horetes, de sorolls i de votar com si fos un canguro!! hem deixa a Sierra de la Ventana. (Obviament no he pogut dormir  en tot el trajecte quan tancava el ulls hem semblava estar al dargon kahn, collons com es movia!!!)
A les 7 del mati ja soc a Sierra de la Ventana, un bon esmorzar, deixo el motxilot a la oficina de informació i cap al cerro del amor... un petit turó d'on es veu tota la vall... mes tard en bici recorro tot el poblet, i cap alla al migdia, aconsegueixo que hem portin fins el parc natural.. alla, despres de caminar uns 3km amb motxilla carregada arribo al Camapamento Base (al alberg).... pero sorpresa... esta tancat per reformes...quina bona sort que tinc estic muerta!!! i no puc dutxarme ni tinc lloc per dormir!!! bueno tampoc cal fer un drama no???  aixi que decideixo deixar la motxilla alla amb els guardes del parc i no se d'on pero trec forces per anar a fer una rutilla (despres ja pensare on collons dormo!!)
Despres d'un relax en aquell maravellos paisatge, motxilla a l'esquena i cap a la carretera a veure si algu m'acosta a Tornquist, alla hi ha un hostal baratillo (pero el poble esta a 20km i no hi han busos!!!) aixi que amb tot el solano al cap ja hem veus a la carretera fent dit... despres d'unes horetes i d'ensenyar varies vegades les cuixes... (es broma encara no m'ha calgut despilotar-me perque hem recullin!!) un bon noi m'acosta a Tornquist, bien puc arribar fins al hostel i dutxarme!!!!! ueeee.  Encara no se com m'aguanto de peu.. soc una superwoman!!! jajaj 
L'endema al mati... el meu seguent punt es Bahia Blanca (80km) al sur... pero com k ja sabeu que li he agafat gustillo a fer dit (no saps la pasta que t'estalvies!!), surto a la carratera i en menys de 10 minuts, ja m'han recollit, m'acosten 20 km... no sta mal, i despres d'un ratet mes caminant per la carretera, un altre cotxe amb un home que era un sol em porta fins a bahia blanca... i fins a la porta del hostel! mira tu que be, servicio a domicilio!!! jaja..
Bahia Blanca es una ciutat que no te gaire encant.. be gens!!! pero es punt de parada per agafar els autobusos cap a Puerto Madryn... el meu següent desti!!!!
Aixi que ja us explicare mes cosetes quan arribi a Puerto Madryn i m'hagi fet amiga de les Balenes!!!
CONTINUARA.......

Despedida del Comando Barcelona

Finalment ha arribat el moment.... els camins del Comando Barcelona es separen. Despres de passar 3 mesos junts, compartint casa, habitacions, festes, uni, practiques..., en definitiva el nostre dia a dia... ja haviem format una gran familia i el moment de la despedida ens fa penilla a tots, pero sabem que no es un adeu, sinó un fins aviat!!! Tots comencem el nostre viatge, les M&M marxen cap el nord, la Sareta amb el Ninja cap a Bariloche, el Pol i la Xènia han trobat una feina de recepcionistes Sexys!! al camping les carpites a prop de Bariloche, i jo.... començo el meu viatge rumbo Sierra de la Ventana (Sur).
Aixi que fins aqui la nostra aventura a la gran city... pero ara ens esperen altres grans aventures per tot el país!!!!!!
I de ben segur que els nostres camins es tornaran a creuar, en aquest immens pais!!!!

URUGUAY EXPRESS!!!!

Crònica de una escapada a Uruguai...
Desprès de passar dos mesos llargs a Argentina, vem decidir sortir del país, per sellar passaport, això de convertir-nos en uns sin papeles no ens feia el pes!!!
Així que vem fer reserva de bitllets amb barco per creuar a Colònia (Uruguai), però com que volíem una miqueta de relax y tranquil·litat fora de la bogeria de ciutat de Buenos Aires, el viatge es va allargar fins a la costa nord de Uruguai, Punta del Diablo.

Dimecres 18 de Novembre, son les 5 de la matinada, la Sara i l'Aina es lleven amb els ulls inflats desprès de dormir 3 horetes, i amb el subte cap a retiro!!! Un cop a la terminal... sorpresa... la Sara te problemes amb el passaport (li van robar i el passaport nou expedit a Buenos aires, no te sello de entrada al país) així que necessiten comprovar quin dia va entrar...amb tot això l'Aina ja ha passat l'aduana i no la deixen tornar enrere, la Sara des de l'altre costat... ja esta fent una peli dramàtica i va dient - marxa tu, jo em quedo aquí - jaja... Desprès d'una estoneta marejant-la per ella.. finalment li comproven la data d'entrada i justet justet.. per un dia no el te caducat!!!!

Desprès d'aquesta sortida una miqueta moguda... pugen al barco i als dos segons ja dormen.. quan obren els ulls, ja han arribat a Colònia!!! Ueeee.... Son les 10 del mati i han quedat amb el Ferran a un hostel, quan hi arriben.... sorpresa el Ferran tenia reserva per la nit anterior pero no havia arribat!!! (No es estrany en ell... amb 3 mesos de vacances i viatges no sap ni al dia que viu... jaja).

Descarreguen motxilles i a passejar per Colònia... impressionant, quina tranquil·litat, que bonic veure mar, platja, arbres, floretes, ocellets... desprès de gairebé 3 mesos a Buenos Aires envoltades de bogeria, ciment, soroll i gent i mes gent, això es un paradís!!!!

Desprès de un bon dinar, a dormir una siesta al hostel (mortes de son!!) i quan ja son al llit mig endormiscades, uns cops a la porta les desperten! Apareix el Ferran, des de Iguazu, passant per Salto, s'havia quedat pescant amb algú que havia conegut pel camí... i se li havia fet tard per l’autobús, aixi es la vida del viajero!!! Pero ja esta aquí!!!

Tots tres agafen unes bicis al hostel i van a recórrer les platges i els carrers de Colònia, tarda de relax i un posta de sol preciosa!!! Així acaba el primer dia a Uruguai!!

A l'endemà a les 10 del mati el Pol arriba amb el barco, el recullen i directament a agafar un autobús cap a Montevideo, per canviar a un altre autobús direcció Punta del Diablo, desprès de passar tot el dia a la carretera parant a tots els pobles i mes del país, veient prats i mes prats, cabres, cavalls i milions de vaques (en aquest país hi ha mes vaques que persones, segur!!!) arriben a Punta del Diablo a les 19h. I comença la busqueda de algun lloc per dormir (econòmic que la plata va justeta), tenen la sort de trobar una cabanya amb cuina, i llits de sobres així que tot arreglat, ja tenen lloc per tres nits!!! Fan comando compra al súper, pero esta clar allò mes baratet que estan en "economia de guerra" i nomes es permeten extres en birra!!! jaja...

TRES DIES AL PARAIS..., cabanyes de fusta de colorins, camins de sorra, platges blanquetes, roques, el far, relax, llegir, passejar i veure surferos!!! jaja... molts surferos!!! Nits al Trankilo, amb guitarres, futbolins i unes birretes, xerrant i coneixent gent!!! Que bonic viure així, jo m'enamoro per moments d'aquest poblet, o potser dels surferos!!! jajaja : ))

Realment es un lloc especial, i fora de temporada es un petit paradís no hi ha gaire gent, nomes els locals, i les platges son totes per nosaltres!!! mmmm m'encanta!!!

Pero todo lo bueno se acaba...

Arriba el dia de tornar..... aix... no volem marxar!!!

Encara que volguéssim tampoc ens serà fàcil, no tenim prous diners pel bus, així que motxilles a l'esquena, un cartellet on diu MONTEVIDEO; COLÒNIA; BUENOS AIRES... i a la carretera!!!!

Tenim la sort que al sortir del poble uns veïns ens acosten 5km fins al desvio de la carretera! Algo es algo.

Un cop a la carretera.., a caminar! Pero decidim separar-nos, som 4 persones fent autostop! Impossible que parin, així que aquí comença el nostre URUGUAY EXPRESS, a veure qui arriba abans!!! jiji...

Com que tenim una flor al cul desprès de caminar uns 20 minutets, al Ferran i a l'Aina ens para un noi que ens acosta uns 20km. Com que som bons li demanem si pot parar a recollir uns companys que estan mes endavant!!! Perfecte tots 4 arribem fins a Castillos.

Y aquí un altre cop a caminar per separat, i ara si que ens toca caminar de veritat (encara estem a un 400km de Colònia), desprès de unes dos horetes caminant amb les motxilles carregades.. ja comença a ser una miqueta monòton - carretera llarga interminable, vaques i mes vaques.... passen molt poquets cotxes i ningú paraaaaaaa!!!!

Finalment un tràiler enorme de carregar cotxes ens recull!! UUEEEE... a mes va fins a Montevideo de puta mare!!! Pero aquest cop el Pol i la Sara no hi caben així que els hem de deixar enrere. Comencem a parlar amb el conductor, el Valdomiro, es brasileño i la feina es meva per entendre'm amb ell, el Ferran es torna mut de cop i es posa a dormir i jo com puc començo a inventar-me un portugues-italiano-catalano-frances, k se jo... pero ens anem entenent!!! A les 2 hores crec que ja parlo un brasileño xapurreao, Boníssim!! jaja... Al final comentant amb el conductor lo dels meus amics que s'han quedat enrere em diu que no em preocupi que son un grup de onze tràilers que van a carregar cotxes a Montevideo i que segur que un dels seus companys els parava!!!

Efectivament, vaya sort que hem tingut, anem tots 4 cap al mateix lloc, una fabrica de cotxes EFFA motors!!! Pero el tràiler on van la Sara i el Pol primer para a descarregar cotxes a la Renault. Mentre el Pol i la Sara son a la Renault cuinant el dinar dels camioneros, mentre ells descarreguen cotxes. El Ferran i l'Aina ja han dinat i els esperen fent una siesta al camió del Valdomiro (aquest home es un sol, ens alimenta, ens porta, ens cuida i em monta un llit per fer la siesta amb un ventilador!!! Toma ya!!!! Que viva Brasil!!!

Allà a les 19.30h el Pol i la Sara encara no han aparegut així que, desprès de fer un cafetó amb els camioneros, decidim sortir a la carretera per continuar. S’està fent fosc i volem arribar a alguna ciutat, no quedar-nos alla en mig tirats. I just quan creuem la carretera.. apareixen el Pol i la Sara amb els camions que faltaven!!! Vinga doncs ja hi som tots i ens parem a fer autostop de nou, aquest cop a una parada de autobús a veure si hi ha sort i arriba un bus (ara nomes queden uns 140km fins a Colònia, així que podem pagar bus!!)

Continuem tenint una flor al cul i en cosa de 10 minuts pasa un bus direcció a Colònia era l’últim del dia i l'hem agafat!!! Cap a les 22 arribem a Colònia, i merescudament anem a dormir a un hostel, ja traurem els diners d'on podem pero estem trinxats!!!!

L'endemà al mati passejada per Colònia i a agafar el barco de tornada a la gran ciutat (sort que els bitllets ja estaven pagats!!! jaja)

I aquí s'acaba la nostra primera aventurilla per Uruguai!!

Asesinato de Mariano Ferreyra a manos de la burocracia sindical

El dimecres 20 de octubre una emboscada de una “patota” sindical, va acabar amb la vida de Mariano Ferreyra, militant del Partido Obrero, i varis companys mes van resultar greument ferits de bala.

Al migdia de dimecres, es van reunir a prop de l’estació d’Avellaneda, uns 250 treballadors ferroviaris tericiaritzats[1], amb el propòsit de tallar les vies del tren com a reivindicació pels 150 acomiadats i per les condicions de treball dels 1500 treballadors terciaritzats! Quan es disposaven a pujar a les vies, es van trobar que els esperava una patota sindical[2] de la Unión Ferroviaria, armats amb pedres y pals. Al veure la impossibilitat d’efectuar el tall a les vies en aquella zona van decidir caminar carrer avall cap un altre tram de via, però la patota sindical els seguia per sobre les vies. Quan finalment es van decidir a pujar a les vies la patota sindical els va començar a agredir amb pedres i pals, mentre la policia bonarense reprimia amb bales de goma als treballadors manifestants donant suport a la patota.

Davant la impossibilitat de realitzar el tall de vies pels greus enfrontaments amb la patota i la policia, els participants de la manifestació van decidir retirar-se, però mentre es retiraven la patota va baixar de les vies a perseguir-los. Aleshores va ser quan es van disparar trets al bulto dels manifestants que corrien carrer avall, ferint de mort a Mariano Ferreyra i deixant greument ferides a tres persones mes.

Les recents investigacions han portat a la detenció de Pablo Diaz, responsable delegat de la Union Ferroviaria, que dirigia la patota sindical, i la policia busca a Cristian Favale suposadament l’autor dels trets que van acabar amb la vida de Mariano Ferreyra. Però como sempre pasa, la investigació y les detencions, es fan per cobrir les esquenes del govern davant uns fets tan greus, però no solucionen ni molt menys el conflicte ferroviari.

El conflicte del ferrocarril no es pas algo recent, te tota una historia de corrupció i estafa molt llarga. El Ferrocarril General Roca, va néixer durant la 1ª presidència de J.D. Peron, quan totes les empreses ferroviàries privades es van nacionalitzar. Al 1948 es va crear una empresa publica Ferrocarriles Argentinos[3] que es va encarregar de tota la xarxa ferroviària argentina durant gairebé 45 anys.

A principis dels anys 90’, amb el govern neoliberal de Menem, la gestió dels ferrocarrils va ser concedida (per no dir regalada) a empreses privades.

La empresa Metropolitano, dirigida per Sergio Taselli[4] un empresari, estafador y mafiós, va ser l’encarregada de gestionar les línees de General Roca. Durant la seva gestió, pràcticament va desmantellar el ferrocarril, robant maquinaria, diners y permeten el deteriorament dels trens, tot i rebre milers i milers de pesos provinents de subsidis de l’estat. Motiu pel qual va ser denunciat i multat per frau, i l’any 2007 el govern va rescindir el contracte de concessió a la empresa Metropolitana.

Davant aquesta situació el govern decideix crear la UGOFE[5], que es una unió de tres empreses: Ferrovies, Metrovias y Trenes de Buenos Aires, que s’encarreguen de la gestió del Roca.

Però amb la creació de la UGOFE, la coses no milloren gaire, teòricament les empreses que formen la UGOFE haurien de prestar un bon servei i contractar als treballadors, garantint uns sous i unes condicions laborals, ja que reben subsidis de l’Estat. Però feta la llei feta la trampa, resulta que la UGOFE, te subcontractades unes 20 empreses que proveeixen personal als ferrocarrils, un total de 1500 treballadors, i clar esta, que aquests treballadors no son reconeguts com a treballadors ferroviaris, ni sota el conveni ferroviari, tot i fer les mateixes tasques i funcions que els treballadors que estan en plantilla, cobren la meitat del sou i les seves condicions laborals son patètiques.

Però esta clar que tot això suposa un gran negoci, perquè bona part de la diferencia entre els 4.700 pesos que cobra un treballador en plantilla i els 2.500 que cobra un treballador terciaritzat, va a parar a les butxaques d’empresaris com Jose Pedraza[6], que resulten ser els màxims dirigents dels Sindicats com la UF, i que actuen com a sicaris a traves de les seves patotes, permetent-se el luxe d’assassinar a treballadors que reivindiquen pels seus drets, abans de posar en perill la seva butxaca!! Tot això a ulls d’un govern còmplice de tota aquesta corrupció!!!

---

[1] Treballadors del ferrocarril que treballen per a empreses subcontractades, amb unes condicions laborals molt pitjors que les dels treballadors que estan en plantilla, però realitzant el mateix tipus de feines!

[2] Grup de treballadors armats que responen als interessos de la de la burocràcia sindical.

[3] Ferrocarriles Argentinos en wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Ferrocarriles_Argentinos

[4] Sergio Taselli está acusado de desviar fondos de los subsidios y bienes del Estado en beneficio de sus propias empresas, hacer maniobras contables para evadir impuestos, incumplir el compromiso de reintegrar bienes muebles e inmuebles del Estado que estaban a su guarda, abandonar hasta su destrucción locomotoras, materiales rodantes de todo tipo, los grandes talleres de reparaciones, incumplir los compromisos de producción acordados, y abandonar el Yacimiento Carbonífero, dejándolo improductivo. Pero su MAYOR FAMA, por sobre todo, es por PERSEGUIR A LOS OBREROS, POR DESMANTELAR LAS FÁBRICAS DE LOS OBREROS QUE LES MOLESTAN, POR NO RESPETAR LOS DERECHOS NI LAS LEYES QUE AMPARAN A LOS TRABAJADORES... Actualmente, incluso pesa sobre su cabeza un juicio por la muerte de 14 obreros en la Fábrica de Río Turbio, Argentina.

[5] UGOFE: Unidad de Gestión Operativa Ferroviaria de Emergencia.

[6] Jose Pedraza, empresario millonario, y sindicalista estafador. Hace casi cuatro años, que paso por un proceso judicial acusado de una estafa millonaria contra los afiliados a su propio gremio, la cual se llevó adelante a través de un descuento “compulsivo” a los asociados. Esa “trampa” le permitió amasar unos $34 millones que terminaron esfumándose. Las investigaciones han descubierto una descomunal ingeniería de empresas fantasmas, supuestos proveedores —que en realidad eran familiares de los directivos ferroviarios— y tercerizaciones que habrían sido el ropaje legal para "drenar fondos ilegalmente". Ese chiste le costó a Pedraza un embargo de $50 millones y al juez de la causa, Alberto Seijas, el hecho de ser atacado a golpes en su casa de Villa del Parque. A pesar del fuerte avance judicial, no existe un ápice de temor por parte del sindicalista ya que cuenta con la “amistad” de varios capitostes oficiales, como el Procurador General de la Nación, Esteban Righi.

Aqui teniu algunes webs, videos i fotos:

Resumen de los enfrentamientos, con declaraciones pateticas de Pablo Diaz.

Fotos marcha en repudio al asesinato de Mariano Ferreyra (20/10/2010)

Argentina: Más de 60 mil personas se manifestaron en repudio al asesinato de Mariano Ferreyra (Kaos en la red)

Que los cumplas feliz!

L’Aina en fa 26 a l’altra banda de l’oceà. Això ja és prou especial però, a més, enlloc de fer-los a la tardor resulta que aquest any creix en primavera i, a sobre, probablement serà l’únic aniversari que podrem celebrar tots junts a Argentina. Així que, ja que hi som, ho fem bé. Intentem dissimular però el pis és massa petit i no hi ha manera de posar-nos d’acord i aviar l’Aina de turisme o feina: la fem fora. De 16 a 20h de la tarda té prohibida l’entrada. Amb poc temps fem moltes coses i, a més (i cosa que no s’espera) comencem a celebrar el seu aniversari a les 19h (hora argentina) perquè a Barcelona ja són les 24h.
Està sola a casa i té una nota a la taula. Ha d’anar al congelador i posar-se les peces de roba al cap i als pantalons: calces congelades. Amagats per l’edifici sentim com maleeix els nostres ossos i es queixa del fred. Però nosaltres riem. Del congelador se’n va al sofà. Ara li toca gravar-se en vídeo mentre toca –amb guitarra- l’himne de ‘Mans a les mans’. Des de l’escala sentim els silencis entre acord i acord i com es continua queixant de fred. Al safareig, ara li toca baixar les escombraries. Surt de casa i segueix queixant-se. Ara sí, és la nostra. Baixem de pressa i mentre el Pol li fa la rebuda des del terrat i li ensenya la pancarta que hem penjat del balcó, ens amaguem a una habitació i ens preparem per sortir a escena. Puja i s’asseu a la butaca maligne de flors i comença a sonar la guitarra. Anem sumant lletres i anem apareixent com grans estrelles del rock al menjador. Xènia, Melanie, Sara, Montserrat i Stuart (que també s’ha sumat a l’espectacle). I ara sí, el gran moment. Comencem a entonar ‘La primavera trompetera’ amb una lletra personalitzada. Tot un èxit. Ho repetim per gravar el nostre videoclip (i potser no serà l’últim, qui sap).
Hora de sopar: primers creps fets a casa. Boníssims. I per postres, creps. També boníssims. I una ‘torta húmeda de chocolate’ on enganxem les espelmes. També boníssima. Se sumen dos companys de Lanús i seguim amb el sobretaula i amb els jocs fins que decidim anar a treure el cap a Abasto. Tornem cap a casa. La nostra hospitalitat és de por: en teoria vivim 5 a casa en un pis de 4 però en realitat en som 6 el dia a dia. Avui, però, n’hi cabem nou. ‘Donde caben 6, caben 9’.

Aqui teniu algunes fotos:
http://picasaweb.google.com/105920474947740294642/AniversariAina#

CINEMIGRANTE

Immigrar és un dret inalineable!!! La terra és de tots!!
Per un món sense fronteres!

Aquests dies a Buenos Aires s’està fent el I Festival Internacional de cine i formació en drets humans de les persones migrants.

Durant el festival que va començar el 23 de setembre, es projecten curts i documentals explicant les diverses problemàtiques en que es troben les persones que es veuen obligades a marxar del seu país i buscar-se la vida en algun altre lloc.

Aquest curts son una representació gràfica de tot el que han de patir moltes d’aquestes persones, des de les dificultats que suposa abandonar la família, fins a maltractaments, abusos sexuals o inclús la mort! Tot explicat a partir de casos verídics a traves de les vivències personals de molts d’ells.

Alguns dels curts que hem vist:

RASD ¿Justícia sin guerra?, tracta el cas del Sahara Occidental, explica molt be la situació problemàtica en que es troba aquest país des de 1975, i com Espanya se’n renta les mans des de fa molt de temps, però a la vegada diu que esta allà per donar suport. També mostra les atrocitats que arriba a fer la policia marroquí, amb la població sahrauí, i com totes les potencies europees, desprès de criticar la invasió de Marroc sobre aquest territori, amb tota la hipocresia que ens caracteritza, comercien amb Marroc comprant (sal, sorra, fosfats....etc) matèries primeres explotades de les terres subsaharianes!!! També deixa patent les emocions dels joves que no veuen altre solució a aquest conflicte que la guerra, perquè els processos de pau i “democràtics” no funcionen!!!!

Come un uomo sulla terra, explica la màfia que hi ha entre Itàlia i Líbia, en casos de immigració il·legal!!! A traves de la paraula dels refugiats etíops, veiem el tracte brutal amb que Líbia, amb el suport de fons italians i europeus controla la immigració! Les agressions i abusos sexuals que pateixen aquestes persones per part de la policia de Líbia i les condiciones inhumanes en que viuen a les presons, son impressionants!!!!

Fronteras invisibles, es el testimoni de diferents immigrants d’arreu del mon, que expliquen els abusos que han patit a Espanya: controls de documentació discriminatoris basats en característiques físiques, tancament a Centres d’internament per estrangers (presons en tota regla!!!!), i inclús l’expulsió del país, amb el que portaven a sobre en el moment de la detenció, les claus de casa i punt!!!!

Aquest reportatge es obra d’entre d’altres Edu Leon, periodista que casualment fa tres dies va ser arrestat per gravar les redades que fa la policia a Madrid, es a dir, per voler fer visible un conflicte que políticament no interessa fer públic!!!!!

Aqui teniu el curt a la web!!!!! Val la pena!!

http://www.fronterasinvisibles.org/Video-redadas.html

PD: si us interessen els curts o els temes de immigració sobretot africana, i voleu mes informació podeu entrar a la web: http://www.cinemigrate.org/